Lluis Albert Granell. EPDA
Fa poques setmanes
s’anunciava a bombo y platillo que s’havien renovat les parades
d’autobús de tot Aldaia, i es treia pit des de l’equip de govern mostrant fotos
del nou estat de les infraestructures de transport. Però els fets tornen a
posar en entredit les paraules de l’administració Luján. Més enllà de la Pedrota,
Aldaia sembla que és un desert administratiu, una gestió buida de contingut.
L’adequació de les
parades ha posat en relleu, un cop més, que la gestió al Barri del Crist és
deficient i certament negligent. Malgrat que se’ns ha volgut vendre que és la
Mancomunitat qui té les competències de manteniment, a hores d’ara, quasi dos
mesos després, continuen en un estat raquític i més properes als anys vuitanta.
La descoordinació entre administracions és més que evident: resulta que, segons
els regidors delegats, hi ha projectat un procés de millora, però la realitat
és que un mes i mig després continuen en un estat lamentable. La manca de
comunicació entre àrees aflora a cada intervenció: ja ningú amaga que la mala
relació entre administracions (Quart i Aldaia) es pot observar per la
conservació asimètrica del mateix barri. Però el més greu de tot aquest tema,
sense cap dubte, és el paper testimonial que desenvolupa l’alcalde. Recordem
que aquest és el president de la Mancomunitat i màxim representant de tots els
aldaiers i aldaieres, i ha de fer prevaldre el principi d’igualtat, és a dir, que
cap habitant d’Aldaia ha de ser discriminat visca al carrer que visca. Tots els
ciutadans i ciutadanes paguen els mateixos impostos i tenen el dret de ser
beneficiaris dels mateixos avantatges i millores. Un alcalde no és digne d’un
poble si no és capaç de vetlar per la igualtat de condicions en tot el seu
territori d’influència.
Les discriminacions
al Barri no venen d’ara. El que passa és que és gràcies a l’Associació de Veïns
i a l’enrenou que s’està generant per
gran part del veïnat, que comencen a ser públiques i notòries. Possiblement si
l’Associació de Veïns no haguera fet públic l’escàndol de les parades de bus,
continuarien totalment abandonades i sense cap projecte de canvi en l’horitzó.
En l’últim plenari
l’edil Olmos em retreia que parlara de discriminació. Segons ell, al Barri no
existeix cap discriminació i és el sentir general. La realitat és que no puc
saber quin és el sentir global de tot un Barri, però li vaig recordar que els
seus habitants tenen beques de material escolar inferior a la mitjana; no tenen
les mateixes bonificacions en el rebut de l’aigua; les associacions perceben un
percentatge més baix de subvenció; hi ha carrers que directament estan sense
asfaltar, infraestructures dels anys setanta; una biblioteca que no està en la Xarxa;
parcs per renovar; una neteja viària molt precària, i no continue perquè he de
finalitzar l’article. Vergonya, cavallers, vergonya!
Comparte la noticia
Categorías de la noticia