Estem en Dijous de Berenar i no puc més que expressar la meua alegria perquè estes dates em porten records d’infantesa molt agradables. La veritat és que el Dijous de Berenar ha sigut i és per al nucli històric de Sagunt una tradició molt arrelada: tots tenim records associats a les eixides que féiem al castell, al teatre romà o a la muntanya de Sant Cristòfol cada dijous, entre el dijous de després de Sant Antoni, el 17 de gener, i el Dimecres de Cendra.
Eixíem a berenar amb els companys i les companyes de l’escola i ens menjàvem la tradicional pataqueta amb faves i embotit, o de llom amb tomata. O els berenars familiars a casa on les iaies ens preparaven les pataquetes de faves i llonganissa, formatge blanc o truita d’alls tendres. No se sap exactament la procedència de la celebració, segons alguns investigadors la tradició ve des de l’any 1492, l’any de l’expulsió dels jueus, però no està massa clar. Altres diuen que la procedència és més tardana.
Però la qüestió és que hem sigut capaços de recuperar-la a través dels anys i hui en dia continua amb més participació que mai. Tinc la satisfacció de ser una de les persones que més ha lluitat per recuperar la tradició de Sant Antoni, amb l’associació d’Amics del Cavall, i per extensió, de la del Dijous de Berenar. Ha reviscolat la festa i ara els forns, com antigament, i els bars, preparen pataquetes i hi ha moviment de persones que ixen al carrer cada dijous. La qüestió és que al mateix temps que mantenim les tradicions, donem un poc de vida als nostres forns i els nostres bars. Per això estic contenta, perquè recordem la infantesa i al mateix temps donem vida a la ciutat. Que perdure la tradició per molts anys!
Comparte la noticia
Categorías de la noticia