Paco García. / EPDA Possiblement
els temps siga testimoni del no saber valorar alguns polítics valencians
(sobretot el que van de progressistes), la potencialitat de tindre com a Vice
Presidenta del Govern Valencià a Mónica Oltra, una dona valenta, amb grans
principis i que, malgrat alguns sectors retrògrads que s’empenyen en
denostar-la cada dia, ha sigut la viva encarnació del canvi i de la
transformació política que necessitava i necessita el País Valencià després de
la bi dècada de poder absolut i demolidor de la dreta.
Sembla
que els valors que transmet d’honestedat, humilitat, seriositat i complicitat
amb la societat valenciana, sobretot amb les persones mes febles i necessitades,
sente mal a la classe política masculinitzada. Com si sols ells i només ells,
tingueren la veritat absoluta i la possibilitat d’exercir la governança d’un
País com el nostre.
Hi
ha que encara no s’ha adonat que la discrepància, la negociació, el diàleg i
l’acord, són en un govern de coalició la seua fortalesa i l’essència de la pura
democràcia, ja que, siga quin siga el pes de qualsevol de les parts, les cosses
han d’eixir per consens. Per què si no es així, el que hi ha a l’altre costat
del mur, fora de la coalició de govern, és el precipici o la perversió del
manament electoral si es vol fer el contrari del que es predica.
La
societat valenciana ho ha dit clar en dos ocasions. Vol un govern d’esquerres,
progressista, paritari i centrat en els problemes de la gent. Màximes que
Mónica Oltra fa seues en cada acció de govern, en cada resolució o en cada gest
institucional. El Govern del Botànic no s’entendria sense la figura d’Oltra, en
les seues intervencions al Parlament, en les seues al·locucions i explicacions assossegades
com a portaveu del Consell cada divendres, o en el paper d’amalgamar un ideari
polític valencià pensat i centrat en donar respostes a les necessitats de la
majoria social valenciana.
Algú
pensa que el canvi que vàrem viure el 2015 haguera segut possible sense la
presència d’esta dona al capdavant? Segurament no. Ni tampoc l’estabilitat
actual i futura d’un Govern com el valencià, exemple de tot l’Estat i
capdavanter en polítiques innovadores. Un executiu que, malgrat les dificultats
pròpies de la gestió diària i el soroll de fons que alguna caverna mediàtica
vulga intentar visualitzar, ha donat mostra de solidesa i competència.
No,
tot no val en política. Quan no hi ha arguments convincents i s’ha d’utilitzar
l’atac personal per a desacreditar una acció política, es que l’acció era tan
potent que no tenia resposta possible, queda en evidència qui utilitza l’atac i
reforça a qui ha emprat l’acció.
Com
a mostra un botó. La gestió de Mónica Oltra al capdavant de la Conselleria de
Polítiques Inclusives ha estat nominada als Premis Europeus de Serveis Socials
2020. Quan abans Europa sols feia que posar-nos denuncies per la mala gestió econòmica
i del territori. Esta nominació ve a corroborar que anem pel bon camí, el de
transformar la societat valenciana. Cada pas que ella dona ens ajuda a millorar
com a poble, a recuperar drets col·lectius i individuals, a sentir-nos
orgullosos de viure en esta la nostra terra. Jo estic amb Mónica.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia