Durant els últims mesos he estat replegant informació respecte a la possibilitat d'obtindre una nova extensió de domini .val.
Per què ho he fet?
En primer lloc per calendari. Després de vora 10 anys sense finestra d'oportunitat convocada per ICANN (l'entitat que porta el tema a nivell de tot el planeta) la possibilitat d'aspirar a tindre un dominipodria estar a prop.
La segona raó és de marqueting. Tinc un amic al qual admire per la seua capacitat en marqueting digital. Parlant amb ell li vaig proposar posar un títol en valencià a una activitat. Em va mirar estranyat perquè València no té marca. No podíem plantejar un "naming" que no té una marca darrere. Em va posar un exemple: si tu dius la paraula "Barcelona" tot el món tindrà una mirada moderna i positiva. Amb tot el món m'estic referint a un comercial xinés, un directiu australià i un creatiu canadenc. Igual no saben situar Barcelona en el mapa però alguna cosa li ve al cap. Els valencians no tenim ni marca ni reputació digital, és a dir, no existim. No tenim visibilitat. Simplement som nowhere. Som un no lloc.
La tercera raó éseconòmica i egocèntrica. Sóc usuari de més de 40 dominis i trobe problemes per a trobar un domini que identifique clarament el que significa la pàgina web que estic fent. De vegades use el .cat o el .org com a preferència però sense convicció perquè cap dels dos és completament identificatiu del que estic representant en eixe espai web. A més, les paraules principals i les més atractives estan totes ocupades. Per tant, em veig obligat a fer un esforç imaginatiu i desviatori de la idea principal per a trobar un domini adequat.
Actualitzar el sistema operatiu. Desinstal·laWindows XP del teu cap.
En el poc de temps que porte parlant del tema he notat ja un obstacle fonamental:actualitzar el pensament. Molta gent no ha renovat els seus coneixements digitals sobre dominis i marques des de 2012 (l'anterior període) o fins i tot des de 2005 que va ser la lluita del domini .cat amb reminiscències (habituals) al País Valencià. Els dos frames són erronis.
La lluita del domini .cat va obrir el camí dels dominis culturals amb tres lletres (els de dos lletres són -simplificant- per als estats). No va ser fàcil però va passar. La qüestió és que es va convertir en un debat (com quasi amb el tema català) polític i d'afirmació identitària (un domini és moltes coses més). La seua lluita (com sempre) obri moltes portes (per exemple el domini .eus .gal) però la situació actual és molt diferent.
La situació de 2012 va ser una mica diferent perquè ja es van poder obrir els nous noms comercials. ICANN va obrir la mà al nou fenomen de la Internet comercial. S'acabava el període "utópic" de la Internet de la informació i democratització del coneixement i arribava el desembarcament massiu de les empreses i les potencialitats econòmiques de la globalització digital. Qualsevol empresa (no qualsevol evidentment) pot tindre una extensió de domini si paga bé.
Actualment ens trobemen un escenari completament diferenta tots els anteiors amb dominis de dos lletres (dels estats bàsicament i de les institucions), dominis de tres lletres (de comunitats culturals, lingüístiques però en tot cas digitals) i una gran varietat de dominis de tot tipus amb moltes lletres i paraules completes.
A tall d'exemple ara podem trobar el domini .barcelona .madrid .london .berlin com també el domini .xyz o .click però també el .sex o el .museum. En conclusió: l'oferta de dominis abasta més d'un centenar (em quede curt) de cognoms digitals per a la teua pàgina.
I això Carles... per a què ho volem?
Un domini és la teua adreça. El carrer d'Internet on vius. Sovint es diu que Internet no té fronteres. No és cert. En té una frontera molt clara, entendre la llengua. Es pot solucionar a nivell escrit amb el traductor de google però Internet ja és molt més oral que no al 2005 o al 2012.
Eldomini és part de la marca. De fet és una part molt important de la marca. Siga la marca de país, la marca de regió o la marca de regne o la marca de comunitat (digital) valenciana. Gastem molts diners en denominacions d'origen sense adonar-nos que una extensió de domini és la denominació d'origen digital. És la única manera d'agrupar una qualitat concreta, un know-how, una manera de fer les coses, en termes digitals.
El domini ha decaigut. És cert, Internet ha passat de ser una ciutat diàfana (una acampada d'informació) a un centre comercial. Moltes de les coses que se solucionaven amb un web ara s'arreglen amb presència dins dels compartiments d'Internet (bàsicament les xarxes socials). Però això seria conduir mirant el retrovisor. La veritat és que davant tenim un escenari de digitalització accelerada de l'economia amb incentius europeus inclosos. I és previsible pensar que un instrument com una extensió de domini puga resultar útil tenint en compte que no és tan car com altres instruments de creació de marca.
Per tant, volem o necessitem una extensió de domini per raons fonamentalment de construcció de marca valenciana, per raons de marqueting digital. I amb això passem a la següent part.
És un altre rotllo polític?
Tot el que rodeja a Catalunya i el seu procés d'empoderament com a poble acaba per ser polititzat des de la meseta i des del sud (sí, nosaltres som eixos). Això va passar segureament de manera externa amb el .catmolt a pesar dels esforços de la candidatura per deixar clar que era un acte de naturalitat i normalitat. La polititizació venia per la part que el domini .catvolia obrir un nou camí: els dominis de tres lletres per a comunitats culturals sense estat. A més, va ser una mica posterior al tema de les matrícules europees i el framing mental va fer un totum revolutum. La qüestió és que aquella iniciativa va acabar per tindre algun tipus de contingut polític.
Després van vindre .gal i .eus ambmolta menys càrrega política mediàtica i socialpel camí obert per .cat però amb més oposició política de l'administració central. Siga com siga, els valencians no ens va esguitar ni arribar la lluita del .gal i .eus que ara funcionen amb normalitat.
L'actualitat hauria de ser completament apolititzada. Estem parlant d'un instrument de marqueting digital (després en parlarem de la construcció de marca). És evident que té també avantatges en la construcció d'una autoestima col·lectiva però la traducció d'eixa autoestima o empoderament no és nacional, regional o sobiranista: simplement és digital i per tant plural, neutra i integradora.
Un domini .val pot ajudar a incentivar el valencià a Internet (i jo celebraré eixe fet) però no és la seua funció principal. La seua funció principal és ajudar als sectors econòmics valencians a accedir a la digitalització amb una miqueta de marca. Encara que siga molt atenuada. Encara que siga només tindre la possibilitat de construir-la. Una oportunitat que amb els dominis .es .info o .cat no tenim.
Però Carles.. no sigues ingenu... tot és polític
Molt bé. Anem al "lio pues".
El sector pancatalanista pot vore en el domini .val una fragmentació d'esforços. La vertitat és que eixe sector de població és prou favorable a construir conspiracions però en termes digitals no tenen raó. En termes de marqueting digital hi ha un segment de població que podria trobar-se a gust amb el domini .val i no es troba a gust amb el domini .cat. I ho sé perquè jo forme part d'eixe sector de població. Per diverses circumstàncies (entre elles el preu) gaste dominis .cat sense problema però sense convicció. Tinc la sensació que si algú entra a la pàgina pensarà que visc a Ulldecona i per a mi és important ser visiblement valencià (és herència de món pare que porta tot el dia un jersei que diu que va nàixer a Xàtiva). Per a mi és important que el món sàpia en quin racó del món pense, escric i faig les coses. No és el millor racó del món ni el pitjor. És només el meu. Com diu JF Mira és el trosset del món del qual em faig càrrec.
La por a la fragmentació és una inèrcia gramatical podríem dir. El dogmatisme ortogràfic valencià-català és una mostra d'inseguretat de les llengües minoritzades. Això ho entenc per al segle XX. Ara ja no. La única possibilitat de supervivència del valencià-català és ser una llegua veloç, no una llengua gran o unida. Això no significa escriure a la figa mandanga. Significa desconcentració i autonomia lingüïstica al servei de la innovació. Autonomia per autonomia, per a fer destrellats tampoc no val la pena. Amic catalanista estricte: una nova extensió de domini és una opció més. Com escoltar diversos grups de música. No has de triar. De fet, és possible tècnicament regalar els domini .cat a qui compre el .val i al revés (Reciprocitat Ara!) Em pot agradar la música clàssica i el heavy metal. No és incompatible. No hi ha fal·làcia de selecció. El cost total dels dos dominis seria de 15 €. La discussió i el debat en sí mateixa no val eixos diners.
I ara anem a l'altre costat (els valencians inventàrem la polarització):el món blaver. El món del blaverisme "benintencionat" (no violent ni agressiu) no sé quina dimensió té perquè no en sóc especialista però no hauria de tindre cap problema en un domini .val. Obrir unparticularisme digitalde marca pròpia no determina ni la llengua ni l'ortografia. Posat el marxa el domini cadascú faria amb la seua web lo que considerarà oportú. Fins i tot, usar-lo en castellà amb normalitat i naturalitat ja que constitutivament tenim dues llengües pròpies i oficials. Usar el .val en castellà seria (per a mi) un acte de normalitat.
Una extensió de domini no determina res. És només un full en blanc. Una marca per escriure. I la necessitem per a existir. Existirem com una comunitat menuda i humil. Però existiríem.
I això del domini que dius per a què servix? A qui li pot ser útil?
El llistat d'empreses, institucions i persones a les que el domini .val seria útil és infinit. Per tant, només vaig a fer una enumeració deprimera intuïcióde marca.