Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Entendido
Iniciar búsqueda
Cerrar
ART

Las Naves i L'UPV retren homenatge a Hipatia en el seu projecte "Murals Interactius Dones i Ciència"

El segon dels murals del projecte llueix ja en la façana del centre de salut de Orriols
REDACCIÓN - 15/05/2019
mural mural

El segon dels murals del projecte llueix ja en la façana del centre de salut de Orriols. Obra de Milu Correch, el mural homenatja una de les primeres científiques de les quals tenim referència, mestra de científics dins de l'escola neoplatónica que la va educar i víctima d'assassinat pel seu saber en ser considerada una de les primeres "bruixes".

Hipatia de Alejandria és la protagonista del nou mural del projecte "Murals Interactius Dones de Ciència", impulsat conjuntament per la Universitat Politècnica de València i el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València, en col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) - Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

El mural lluïx ja en la façana del centre de salut del barri valencià d'Orriols –situat entre els carrers del Duc de Manes i Sant Vicent de Paúl- i és obra de l'artista argentina Milu Correch. El mural ret homenatge a Hipatia, una de les primeres científiques de les quals tenim referència i mestra a més de científics dins de l'escola neoplatònica que la va educar. Plasmat amb la tècnica tradicional de mural, l'obra representa a Hipatia amb referències directes a la seua trajectòria –inclou, per exemple, un astrolabi així com diferents lletres que remeten a les cartes que rebia de l'aristocràcia de l'època- i al seu caràcter reivindicatiu.

En este sentit, Milu Correch defensa que també en el camp del visual cal construir altres discursos, "sobretot quan estem tan bombardejats per un només, com és el de la publicitat en la qual les dones no tenim moltes possibilitats més que ser objectes de consum". Correch assenyala que este mural "respon la necessitat de construir les nostres pròpies figures, habitar nous espais, nous llenguatges, per a trobar una eixida a això tan imposat. Jo he pintat Hécate i pintar Hipatia és també reivindicar un altre pensament. Treballe la temàtica de les bruixes i ella va ser una de les primeres. Cal construir una mirada cap al passat i reivindicar figures com la seua. I a això pretén contribuir este mural", destaca Milu Correch.

Mural interactiu

Igual que en el primer dels murals dedicat a Margarita Salas –i com succeirà en tots els d'este projecte- la intervenció pictòrica es completarà amb diferents continguts interactius als quals es podrà accedir des de l'App Dones de Ciència, desenvolupada pel grup UNIT Experimental de la UPV i que pot ser descarregada tant en AppStore com en Google Play.

En este cas, les persones que s'acosten fins al mural situat en Orriols podran conéixer -o redescobrir- a Hipatia a partir d'un perfil que recull les seues principals contribucions i reivindicacions; i també podran participar en un senzill joc de preguntes i respostes sobre la seua trajectòria. Estos continguts es completaran a més amb un vídeo sobre el procés de creació del mural, amb entrevistes a l'autora del mural, Milu Correch. Una vegada finalitzada la intervenció artística, l'equip del projecte treballa en la integració d'estos continguts en l'App.

Sobre Hipatia

Hipatia va donar un impuls decisiu a l'àlgebra amb la creació d'uns signes matemàtics que simplificaven i agilitaven les operacions i els càlculs. Va participar junt amb son pare en l'estudi de l'obra de Ptolemeu, apareixent en el tercer volum la següent referencia "Comentari de Teón d'Alexandria al tercer llibre del Sistema Matemàtic de Ptolemeu. Edició controlada per la filòsofa Hipatia, la meua filla". També sabem, gràcies als escrits dels seus deixebles, que es va dedicar a les ciències aplicades confeccionant un planisferi celeste i un hidroscopi per a pesar els líquids.

Però per damunt de tota la seua obra científica, va destacar per ser dona i una gran mestra que va ensenyar als seus deixebles a defensar el seu dret a pensar fins i tot quan s'equivocaren, perquè, segons ella, "pensar de manera errònia és millor que no pensar". Els seus alumnes, seguint els principis del neoplatonisme eren un model de diversitat cultural, religiosa i ètnica, la qual cosa atreia intel·lectuals de diferents parts del món que acudien a la ciutat per a formar-se amb ella sobre les diferents concepcions filosòfiques i científiques del moment.

Exemple del seu pensament insubmís i avançat va ser la seua creença en l'heliocentrisme malgrat la concepció geocentrista que imperava a l'escola neoplatònica. Concepció que a més es va mantindre vigent durant 1.000 anys després de la seua mort, fins a la publicació en 1543 del "De revolutionibus orbium coelestium" de Copèrnic. El seu brutal assassinat va ser conseqüència de les lluites de poder i l'odi cap a tot el que representava.

Pròxims murals

En les pròximes setmanes, veuran la llum en diversos punts de la ciutat de València altres sis murals, que retran tribut a la valenciana Anna Lluch, una de les oncòlogues més reconegudes en l'àmbit internacional i referència en la investigació sobre el càncer de mama; l'oceanògrafa catalana Josefina Castellví; la urbanista nordamericana Jane Jacobs; l'enginyera precursora de la comunicació sense fil, Hedy Lamarr; la matemàtica i científica espacial Katherine Johnson; i la primera dona que va volar a l'espai i doctora Honoris Causa per la UPV l'any 1991, Valentina Tereshkova.

Millor projecte de divulgació científica de l'any

El projecte "Murals interactius Dones de Ciència" va ser triat el mes passat com a Millor projecte de l'any de divulgació científica per la Xarxa Nacional d'Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i). El reconeixement el va rebre en el marc del congrés "Comunicar Ciència en Xarxa" (ComCiRed), organitzat per FECYT amb la col·laboració de la Universitat d'Oviedo, seu de la trobada.

La iniciativa "Murals interactius Dones de Ciència" de la UPV i Las Naves té un doble objectiu: d'una banda, visibilitzar i retre homenatge a científiques de referència a nivell nacional i internacional, conjugant en cada mural ciència, gènere, art i noves tecnologies; i per un altre, denunciar les conseqüències del patriarcat, tant en la construcció de vocacions científiques i investigadores, com en el desenvolupament de les carreres professionals de dones en estes àrees, les seues condicions laborals, l'accés a àmbits d'investigació i els sostres de cristall als quals encara hui es veuen sotmeses.

Categorías de la noticia

Otras noticias en València

Formado en las categorías inferiores de la entidad, Gil cumplirá 24 años en septiembre y jugó cedido la pasada campaña en el Elche
15 bailarines multidisciplinares, una enérgica puesta en escena y los temas más conocidos del repertorio musical español se unen para configurar un espectáculo de danza

Otras noticias en sucesos

El accidente ha ocurrido entre dos vehículos en la carretera N-332, en el término de Oliva
La Policia Local de Paterna ha abierto diligencias penales contra el conductor del camión, que transportaba una viga de 40 metros de longitud y 35 toneladas de peso, por un presunto delito contra la seguridad vial
Comparte la noticia
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados
-


Otros productos de Eventos y digitales valencianos, S.L.